Bon dilluns a tothom,

Poder us estranya una entrada al blog sent dilluns, però és una història tan maca, que necessita una bona estona de dedicació i treball per explicar-la tan bé com poguem. Potser si que ens desviem d'explicar com van ser els detalls del casament, que si el menjar, que si la decoració, etc... que s'ha de dir que van ser genials, però és que amb aquesta parella es podria fer una novel·la d'amor.

La Tímea és una noia húngara, que treballava de recepcionista en un hotel, on el Jose s'hospedava per feina quan havia de viatjar a Hongria. El seu inici va ser una mica d'estira i arronsa, perquè tots dos se sentien inmensament atrets un per l'altre, però hi havia tot el handicap de ser de paisos diferents, de no saber si la distància els acabaria separant, si un s'oblidaria de l'altre, aquelles pors tan humanes i tan interioritzades que tenim dins de nosaltres mateixos. La Tímea ens explica l'anècdota del dia que es varen fer el seu primer petó, molt divertida per cert, ell la va acompanyar a casa - una casa que la Tímea li havia fet creure que era la seva perquè no es fiava d'ell i no volia que sapigues on vivia realment - i davant d'aquell portal li va fer un petó increible que li va fer veure que valia la pena arriscar la seva vida a Hongria i jugársela a ser feliç a Barcelona.

Tot va anar depressa, i un dia, ja vivint a Barcelona, la Tímea havia anat a fer la compra amb la seva sogra i quina va ser la seva sorpresa que al col·locar les coses un cop a casa, entre pomes i pots de tomàquet en va sortir una caixeta, d'aquelles que et fan caure la llàgrima sense ni tan sols obrir-les. Aquí va començar la seva aventura per preparar tot el casament,  viatges a Hongria, amunt i avall fins aconseguir el necessari per fer el seu somni realitat. 

I per acabar i per cumplir el desitg d'aquesta noia tan especial, us deixem amb els agraiments que han volgut deixar per col·laboradors i familia:

* Donar les gràcies a tota la gent que va participar a l'organització del casament, gràcies a tots els convidats, familiars, amics i companys que van estar amb nosaltres en aquell dia i poder compartir sentiments, llàgrimes i somriures.

* Moltes gràcies a la gent de Cal Puntes, gràcies a la Laura per tenir-ho tot tan controlat i organitzat durant tot el casament.

* " Jo no cuino... faig del menjar un art, i un xef no veu el món, el canvia" . Moltes gràcies al Xavi Poll i a tots els seus cuiners i cambrers pel menjar tan deliciós i pels seus detalls diferents. Tenim les flors del pastís guardades!!

* Lluís, " la música és l'art més directe, entre per l'oide i surt pel cor" . Has aconseguit arribar als nostres cors. 

* Equip Inuvis - David i David, " la fotografia té un enorme i profunda força expressiva. Utilítza-la per comunicar i transmetre tot el que desitgis, a vegades ho aconseguiràs i d'altres no, aquesta és la màgia de la fotografía". Gràcies per donar-nos, potser, el record més bonic, les fotos.  Les fotos que ens faran plorar i recordar, i explicar la nostra història als nostres fills i néts i la única de manera de demostrar-ho serà ensenyant les fotos.

Bé doncs fins aquí la nostra història d'avui, i recordeu que aquest diumenge tenim PORTES OBERTES!! :)